Recull de critiques.

Fidel a les acadèmiques produccions dels nostres artistes pre-impressionistes de començament del segle passat, que tantes obres notables han produït, i que avui ens semblen una mica massa fotogràfiques i que Torrent Buch, tot i respectant la tendència naturalista de l'estil anterior dels nostres pintors cèlebres a Catalunya, converteix en pintura realista actual, però incorporant a l'exactitud representativa dels nostres avis, una colla de troballes posteriors, que fan agradable de mirar la sèrie de quadres d'aquesta tònica que són invadits d'una atmosfera irreal que els fa símbol: per exemple els diversos estudis de pescadors, que no obstant, no són retrat, i que els fa tant vius i tangibles en la seva irreal corporeïtat: i també si miren la delicadesa i clara noció de l'-Ofici- amb què tracta les abundants barques que figuren a la tela, i que són un model de bon dibuix, sense la perfecció del qual, no hi hauria l'atractiu que hi ha en aquells paisatges marins, on l'aigua és movimentada i els reflexos del sol són intensos i exactes, i animen la total composició.

L'altre forma de tractar els colors i els volums és en les seves escenes de costa, de la nostra Costa Brava, on cada racó i cada cala i cada foralló tenen la seva mida justa, els seus encants de color, i sobretot, una lluminositat i una encertada manera de modelar preciosament amb la llum, la costa, el mar, el deliciós reverberar del sol en la mar moguda per la brisa lleu, que fan d'aquesta secció de la seva pintura una de les més interessants mostres del post-impressionisme en el què qualificaríem a Torrent Buch.

Girona 1980


 

Como buen hijo de la costa, las marinas son lo que han atraído más su atención, y dentro del género cultiva muy particularmente el contraluz. Nubes espectaculares irisadas en sus bordes, la luz del sol rielando sobre la superficie del mar, reflejos del ocaso que sirven para componer visiones casi siempre de agradable aspecto. Siempre con un paisaje madre de fondo, la Costa Brava. Podemos afirmar desde aquí sin ningún reparo, que Torrent Buch es el "Pintor de la Costa Brava".

Argos. // Gerona, 1950


 

Nuestro Pintor de la Costa Brava nos presenta ahora, además de sus habituales marinas, otros temas urbanos y algunos del puerto de Sant Feliu de Guíxols... Se ha vuelto más sensible, más austero y menos arbitrario y, sobre todo ha huido no poco de las concesiones que hacía anteriormente. Debemos alegrarnos de ello, pues los grises y la matización en general supone un esfuerzo considerable del pintor en beneficio de su obra. Todavía tiene algún que otro resquicio de su anterior visión del mar y sus reflejos, pero en general, se ha adelantado mucho y se mantiene dentro de una línea de expresividad que le habíamos exigido anteriormente porque estábamos de que podía dárnosla. Alegrémonos de esta cambio y, en otra ocasión, será el momento de juzgar si este cambio es definitivo o solo pasajero. Todavía podemos exigirle más al pintor de las marinas y, por eso, dejamos aquí nuestra crónica con la esperanza de poder lanzar un "aleluya" en su próxima exposición, donde se nos muestre como un pintor de cuerpo entero, cosa que, sin duda, puede y debe ser Torrent Buch

Alex. // Girona, 1972