Per les notícies que es tenen, no es coneix cap poble que entre els actes oficials de les seues festes de Moros i Cristians incloga un episodi de les característiques dels balls cristià i moro que es realitzen en les festes de Moros i Cristians de Callosa.

Encara que tothom ho coneix com a ball,en realitat pareix més bé un ballet amb un disseny coreogràfic en el qual els moviments que realitzen el participants estan predeterminats i se suceeixen sempre amb la mateixa freqüència cada vegada que s’interpreta el ball.

La coreografia es conserva en la seua major part encara que ha tingut alguna modificació al llarg de la seua història com és el cas del moment del ball moro en què uns participants pujaven damunt dels altres, que de fa uns anys a aquesta part no es fa. No occorre el mateix en la música. La que hui s’utilitza ,que és d’autor desconegut pel fet de no trobar-se la versió original dels materials, ja que durant molts anys va ésser intrepretada de memòria. En alguna d’elles existeixen passatges que bé podrien pertànyer al folclore callosí (o per contrari , com occorre en moltes ocasions els pobles folcloritzen melodies erudites) ja que apareixen reproduïdes en tocates de dolçaina (processó) o en alguna cobla de les danses de sant Jaume. En qualsevol cas, totes aquestes peces formen part de la música tradicional i podrien dir que popular de Callosa. Aquestes melodies van ser arreplegades al principi dels anys vuitanta per Francisco Calvo Mas. La revisió i edició que ací presentem s’ha realitzat a partir de la investigació i l’anàlisi del que ha vingut interpretant-se tradicionalment.

Segurament les melodies que s’utilitzaven en la gestació del balls van ésser altres totalment distintes que hui conservern, ja que el que interessava en principi al que va confeccionar la coreografia dels balls era el ritme de cada peça i no la melodia que el suportava. Existeix una clara alternància entre els ritmes per a marxar (pasdoble i marxa lenta) i els ritmes per a dansar (vals, jota i havanera) que reflecteixen els dos moments que representen la festa de Moros i Cristians: la marxa, la cosa bèl·lica i la celebració de la victòria, a més d’una clara evocació tòpica de la personalitat dels dos bàndols,el cristià actiu i el moro més apàtic (mediterrani potser). Però tant uns com altres participants de la festa i del ball per igual.

El que s’utilitzen aquest tipus de ritmes demostra que aquest acte té les seues arrels a pricipi de segle, ja que és en aquesta època quan en els balls de saló i en els balls populars s’interpretaven una sèrie de melodies en les mateixes característiques.

La utilització d’una marxa lenta o de processó a l’inici del ball moro és si no curiós fins a cert punt significatiu. En l’època que ens referíem abans, no existeix la marxa mora pròpiament dita tal com hui es coneix. El tempo d’una marxa mora actual és idèntic al tempo que sempre ha tingut una marxa de processó o fúnebre. No se sap si conscientment o inconscient el que va configurar la coreografia del ball moro va tindre en compte el fet del tempo lento que utilitza el bàndol moro en les desfilades. És probable que s’observara com en la desfilada mora d’Alcoi o en alguna altra població d’aquesta zona s’utilitzava a principis de segle una música amb un tempo més lento (per allò que els moros són més pomposos ), evidentment més pròxima a la marxa de processó que al pasdoble. Açò fa suposar que s’utilitzara una marxa lenta per a començar el ball moro.

És curiós que Adolf Salvà Ballester en el seu llibre La villa de Callosa de Ensarria, no faça esment a aquest acte quan es refereix a les festes moros i cristians en el primer capítol del segon llibre titulat Fiestas..És probable que per aleshores (191º-1936) començaren a gestar-se els balls i l’autor no ho considerava de rellevància significativa com per reflectir-ho en els seus escrits.

Des de fa algun temps els dos divendres previs a l’inici de la festa es realitzen dos assajos dels balls. Es fan a la plaça del convent davant de l’Associació de Moros i Cristians. Però és durant la festa, potser pel colorit, que dóna la vestimenta quan realment es veu l’efecte plàstic d’aquest altre reducte de les tradicions callosines.

Els festers que participen en els balls es col·loquen en dues files, uns front als altres dansant al ritme de la música. En un extrem de les dues files es col.loca un fester que fa les funcions d’organitzador del ball ("manaor"). Aquest és qui determina quan comença i quan s’acaba així com els canvis de gir de la dansa, quan es passa per dins, per fora, si es fa la cadena o si es creuen. També indica la gestualitzacio de les mans i en el peu que s’inicia el pas de dansa, de manera que tots la realitzen en el mateix sentit. Quan ho indica el "manaor" la banda de música, que ejecuta les parts del ball sempre "Da Capo",interromp la interpretació trencant el ritme amb tres o quatre colps forts de plats. Passat un instant i la veu del "manaor" es reanuda el ball amb una altra part d’aquest.

Segons els festers amb més experiència, el nombre de parelles que es necessiten per a fer els balls són un mínim de vuit i un màxim de dotze parelles. Nomalment en tots els balls oficials de les festes participen una representació de festers de cada filà. En èpoques passades es feia el ball del "cap de Filà" en el qual participaven només els membres d’aqueixa fila.

El primer ball dins de la programació oficial dels actes de les festes de moros i cristians és el ball del Capità Cristià i es realitza el dissabte de festes per la nit.el ball del Capità moro se celebra el diumenge per la nit.

El dilluns per la nit es fan a la mateixa hora i simultàniament els dos balls del banderers.tant els balls dels capitans com els dels banderers es realitzen on estimen oportú els càrrecs festers (en sa casa, en la kàbila, en la plaça de l’ajuntament). Dilluns i dimarts de festes davant de la porta de l’Asil es representen els balls cristià i moro respectivament al voltant del migdia.

(Article confeccionat per Emilio Galiana i José V. Asensi. Llibre de festes de 1998)

DESCRIPCIÓ DELS BALLS

BALL MORO

BALL CRISTIÀ