Els cellers elaboradors
de vins i caves han estat tradicionalment lligats a la comarca de la Conca de Barberà.
Durant segles, la Conca ha tingut en el conreu de la terra el seu principal suport
economic i l'exclusiu mitjà de subsistència. La denominada Conca estricta ha fonamentat
la dependència de la terra en el conreu de la vinya i la producció de ví. Després de
patir els efectes de la filoxera, a finals del segle XIX, La Conca de Barberà va viure
anys de penuria económica, despoblament í recessió. Això va provocar moviments
associatius basats en el principi de solidaritat. D'aqui van sorgir les primeres
cooperatives agrícoles i amb elles els edificis comuns on es produïa el ví (cellers
cooperatius).
Els cellers de la Conca de Barberà són un pou de cultura i cal
visitar-los. Acostumen a ser edificis interessants arquitectònicament. La
majoría d'ells
van ser construïts a començaments del segle XX, seguint les tendencies artístiques de
I'anomenat modernisme agrícola que va tenir en l'arquitecte vallenc Cesar Martinell un
dels seus més destacats exponents.
A més, tenen arrelament a la terra. En els processos
d'elaboració es barreja tradició i sentiment, i el visitant té l'oportunitat
d'emportar-se intenses sensacions dins d'una ampolla.
Val la pena degustar els caves
de la comarca i la rica gamma de vins amb D.O. Conca de Barberà. Entre els millors vins
de Catalunya es troba el rosat trepat de la Conca de Barberà.
[ Principal ] [ Arriba ] [ Ruta Medieval ] [ Ruta dels cellers ] [ Ruta del Cister ] [ Munt. de Prades ] [ Conca de Barberà ] [ Mirador de Forés ]
